"Jo pinto i prou"

Miquel Barceló ha agafat la frase de Joaquim Mir "Jo pinto i prou" per disculpar-se de la brevedat del seu discurs en la seva investidura com a doctor honoris causa en la Universitat Pompeu Fabra.

Com a societat i com a pais estem creuant una de les époques més intenses i interesants de les últimes dècades (tot i ser dramàtiques). Ser investit amb aquest títol a una universitat de prestigi i no posicionar-se, m'inquieta i em fa ràbia. Si Barceló fos astrònom  podria haver dit: "jo miro els estels i prou". Si fos enginyer podria haver dit: "jo penso mecanismes i prou". Pero ésser artista i dir "jo pinto i prou", senyor, no m'ho empaso. Això té una primera lectura. Per un costat es podria pensar que és una persona d'una modèstia infinita. O bé, ell es pensa que està per sobre de tot i de tothom, del bé i del mal. Recordem que escric de MIQUEL BARCELÓ amb una obra artística al darrera gran i imponent com una catedral.

Que Miquel Barceló hagi dit aquesta frase en el contexte actual, podria pensar-se que s'ha reduït así mateix a un pintamones, i jo això ho refuso. Se'm trencarien massa esquemes i per això no m'ho vull creure. I no m'ho crec perquè l'art també és política. Quan un artista surt al àgora i fa públic el seu art automàticament tothom pot  jutjar, pot extreure significats de l'obra. L'espectador es fa seva la obra. Però no m'empaso que l'artista faci peces buides de contingut per a que el públic, els crítics, historiadors, comisaris... s'entretinguin en donar-li significat, com es dóna significat nadalenc a un arbre penjant-li boletes.

Enllaços per ampliar continguts i d'on he extret la informació primera:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4060363/20121129/miquel-barcelo-jo-pinto-prou.html
http://www.upf.edu/enoticies/1213/1108.html#.ULfTQmc1YwJ