Miquel Barceló ha agafat la frase de Joaquim Mir "Jo pinto i prou" per disculpar-se de la brevedat del seu discurs en la seva investidura com a doctor honoris causa en la Universitat Pompeu Fabra.
Com a societat i com a pais estem creuant una de les époques més intenses i interesants de les últimes dècades (tot i ser dramàtiques). Ser investit amb aquest títol a una universitat de prestigi i no posicionar-se, m'inquieta i em fa ràbia. Si Barceló fos astrònom podria haver dit: "jo miro els estels i prou". Si fos enginyer podria haver dit: "jo penso mecanismes i prou". Pero ésser artista i dir "jo pinto i prou", senyor, no m'ho empaso. Això té una primera lectura. Per un costat es podria pensar que és una persona d'una modèstia infinita. O bé, ell es pensa que està per sobre de tot i de tothom, del bé i del mal. Recordem que escric de MIQUEL BARCELÓ amb una obra artística al darrera gran i imponent com una catedral.
Que Miquel Barceló hagi dit aquesta frase en el contexte actual, podria pensar-se que s'ha reduït así mateix a un pintamones, i jo això ho refuso. Se'm trencarien massa esquemes i per això no m'ho vull creure. I no m'ho crec perquè l'art també és política. Quan un artista surt al àgora i fa públic el seu art automàticament tothom pot jutjar, pot extreure significats de l'obra. L'espectador es fa seva la obra. Però no m'empaso que l'artista faci peces buides de contingut per a que el públic, els crítics, historiadors, comisaris... s'entretinguin en donar-li significat, com es dóna significat nadalenc a un arbre penjant-li boletes.
Enllaços per ampliar continguts i d'on he extret la informació primera:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4060363/20121129/miquel-barcelo-jo-pinto-prou.html
http://www.upf.edu/enoticies/1213/1108.html#.ULfTQmc1YwJ
dijous, 29 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
El comercio del arte en tiempos de crisis
El economista Josep Maria Cortés hace un pequeño resumen sobre cómo
el capital busca un refugio en las obras de arte cuando la bolsa no es
un lugar seguro.
http://www.catradio.cat/seccio/1050/Descalc-al-parquet/programa/694/El-Cafe-de-la-Republica
Emitido en el programa El café de la república de Catalunya Ràdio el día 9/11/2012
http://www.catradio.cat/seccio/1050/Descalc-al-parquet/programa/694/El-Cafe-de-la-Republica
Emitido en el programa El café de la república de Catalunya Ràdio el día 9/11/2012
Etiquetes de comentaris:
Crítica de arte,
javier jiménez catalán
Subscriure's a:
Missatges (Atom)