El Mamut, el Desconsol i el MNAC

L'altra día passejava amb la meva filla pel parc de la Ciutadella de Barcelona i vaig constatar un fet que ja m'en vaig adonar fa un parell d'anys: els usos públics han canviat. Hi havia gent que feia de la gespa un lloc privat per fer una migdiada, un picnic o simplement un petit espai personal. Hi havia gent que feia exercicis de malabarisme, tai-chi, etc. M'en recordo de fa anys quan la màxima invasió de la gespa era asseurens discretament. Potser l'arrivada de persones d'altres cultures ens ha descobert que gaudir de l'espai comú es pot fer més intensament.

Vull aprofondir una mica més en la multitut de persones que visita la Ciutadella per treure com a mínim alguna qüestió suggerent.
Com que la meva filla encara no té tres anyets vaig pensar que li faria gràcia fer-se una foto sobre de la trompa del Mamut de Pedra.

El Mamut de pedra. A partir de la maqueta de l'escultor Miquel Dalmau. 1907

En arribar vaig veure el desgraciat animal esbufegant per haver de soportar amb la trompa el cul de centenars de turistes que diariament volen fer-se una foto. Vaig esperar gairebé deu minuts fins el nostre torn.
La següent parada va ser a l'estany ovalat en el centre del qual es troba una de les escultures més belles produïdes a Catalunya: El Desconsol de Josep Llimona. No hi havia ningú. Ningú no gaudía ni tan sols de la bellesa sensual que aquella obra transmet. Cap càmera. Res.

El desconsol. Josep Llimona. 1907

Perquè els turistes prefereixen el Mamut de Pedra a El Desconsol?
Només observant la ubicació d'ambdues dóna peu a intuir la rellevància que té cadascuna a la societat que pertanyen. La primera està en un racó ombrívol casi amagada i la segona rodejada d'un jardinet ovalat de xipresos, amb bancs pel quatre costats, dintre d'un estany i tot això davant de la sortida del Parlament de Catalunya.

El que he escrit fins ara voldria relacionar-lo amb un enrenou politic-cultural que hem passat fa unes setmanes.
Es veu que el Senyor Pepe Serra, director del MNAC vol canviar la marca del museu que dirigeix perque ha arribat a la conclusió que no és prou potent per atreure més turistes cap el nostre museu nacional (veure notícia publicada a La Vanguardia). No només el Museu Picasso amb les seves obres de segona categoria en té més, sino que el museu del Barça encapçala el número de visitants anuals.
El MNAC entre les moltísimes obres art de valor incalculable, es troba la col.lecció més gran del món de pintures romàniques.
Si el senyor Serra no sap perquè el MNAC no encapçala el número de visites turístiques en relació al contingut del museu, li aconsellaria que visités el Parc de la Ciutadella i anés primer al Mamut de Pedra i després a El Desconsol i s'en adonaria que és una batalla perduda.